El nostre viatge continua. Aquesta vegada ens quedem a la regió on ho vam deixar: Campania. Des de l’antiguitat, aquest lloc ha estat gaudit com a punt de vacances per excel·lència. Campania limita al nord amb Lazio i Molise, a l’est amb Puglia i al sud amb Basilicata. L’oest de Campania limita amb el mar Tirrè, i els golfs, badies i zones rocoses donen algunes vistes increïbles.
La badia de Nàpols està dominada pel volcà Vesuvi. Als seus peus, jeuen les restes de les seves víctimes més famoses: Pompeya i Herculaneum. És per això que el ric sòl volcànic de Campania permet que la fruita, les verdures i el gra prosperin. La gent de la regió s’ha beneficiat molt més de la presència del Vesuvi que ha sofert a causa d’ella.
Campania va ser fundada per immigrants grecs al segle VIII a.C., formant la primera colònia de Magna Grècia a Cuma. Durant segles, tant els etruscs com els semites van ocupar zones de Campania abans de ser absorbida per Roma. Els exèrcits bizantí i lombardo van lluitar l’un contra l’altre pel control de Campania, però al final, la major part de les zones principals, incloent Nàpols i Benevent, es van convertir en ciutats-estat independents.
Actualment, un dels punts forts de la zona de Campania és la seva gastronomia, típica italiana. El menjar típic de Campania és en gran part el menjar típic d’Itàlia. Les receptes originals de Campania han estat adoptades en la resta del país, i podria dir-se que fins i tot a tot el món. És una cuina alegre, optimista, famosa sobretot pels productes típics de la seva terra. Gràcies al sol, aquesta terra pot presumir dels tomàquets més sucosos i saborosos del món, que assaonen molts plats locals. Els cuiners de Campania van ser els primers en utilitzar tomàquets, desacreditant el mite del seu caràcter mortífer.
Campania és també el lloc d’origen de la pizza moderna, amb la primera al món (encara en funcionament) fundada als carrers de Nàpols. Ja s’ha convertit en una llegenda aquell «pizzaiolo» que va inventar, en honor de Margarida de Savoia, una pizza tricolor condimentada amb tomàquet, formatge mozzarella i alfàbrega, que avui dia encara perdura amb el tradicional nom de «pizza Margarita».
Nàpols també és la pàtria dels espaguetis. Els condiments són variats i saborosos, si ben l’important és la cocció apropiada per a aquest art, i en això els napolitans són uns autèntics mestres. El menjar italià no seria el mateix sense els espaguetis de Campania, acompanyats de Pommarola, la seva famosa salsa de tomàquet.
Una altra de les joies de la corona d’aquesta regió és la producció formatgera, amb la seva famosa mozzarella de búfala campana DOP, magistralment produïda a les zones de Mondragone, Battipaglia, Capua i Éboli.
Els dolços més representatius són sense cap dubte el pastís “pastiera napolitana», les fragants “sfogliatelle” (pastes fullades) de mató i el “babà” xopat en licor i la refrescant «Delizia al limone». El limoncello de Sorrento (un licor a base de llimona) i els vins de la regió, des del Taurasi fins al Aglianico passant pel Greco vaig donar Tuf, el Asprino d’Aversa, el Lacrima Christi, el Fiano i el Solopaca, acompanyen meravellosament un sopar amb els plats de la cuina napolitana, degustada potser en una terrassa amb vista al mar, a la llum de les veles, amb una bonica cançó napolitana de fons.
Tu ens fas bategar…! Il Cuore t’estima!