El tiramisú està considerat una de les grans receptes de la cuina italiana. Tot i això, es tracta d’un postre d’origen relativament recent ja que no comtpa amb una gran tradició al seu darrere. El seu origen el trobem a la regió italiana del Véneto, amb capital a Venècia, als anys 50 del segle XX. Alguns s’atreveixen a dir que més concretament van originar-se als prostíbuls de la regió. Arturo Filippini —president d’una reconeguda cadena de restaurants italians— hauria reconegut que després de la guerra anava amb els amics als burdells, que en aquella època comptaven amb un cuiner, i aquest els oferia un dolç dient unes paraules que posteriorment van esdevenir típiques: «Au, té, que et dono una cosa que te tira su«.
En llengua veneta l’expressió «te tira su» equivaldria al català allò que anomenem com a piscolabis, però no en el sentit d’un aperitiu sinó de gust dolç proporcionant més força i amb un efecte immediat a causa dels glúcids que incorpora. La recepta d’Il Cuore incorpora mascarpone, tot i que hi ha qui prefereix fe-ne la versió sense formatges. El 1968 la recepta del mestre cuiner Alfredo Beltrame surt de l’anonimat i es presenta a la societat italiana a través de la cadena de restaurants de Filippini.
No obstant això, com acostuma a passar amb la majoria de mites sobre algun descobriment, l’origen del tiramisú està envoltat de controvèrsies. Alguns llibres recullen que es tractaria d’una recepta d’origen senegalès batejada amb el nom de «Sopa del Duc». D’altres també parlen d’un origen al voltant de la figura de Cosimo III de Médici al segle XVII a Siena, on també és anomenat «Sopa del Duc».